comentari sessió Elena Furió

La sessió que ens va oferir Elena Furió ens va donar algunes pautes teòriques sobre l’aprenentatge cooperatiu, però sobretot ens va fer participar en el paper d’alumnes amb alguna experiència concreta. Dels aspectes teòrics destaco els tres pilars d’aquest tipus d’aprenentatge, que són: la cohesió de grup, amb la construcció d’una cultura de grup; les habilitats cooperatives, que s’aprenen; i la idea de ‘cooperar per aprendre’. Són tres pilars complementaris que interactuen.

Posteriorment, vam experimentar algunes d’aquestes tècniques, tant simples (‘llapisseres al centre’) com complexes (el puzzle d’Aronson).

A partir d’aquesta sessió he endegat una primera experiència pràctica, a partir del puzzle d’Aronson. No sé si dir-ne aprenentatge cooperatiu o deixar-ho simplement en aprenentatge en grup: es tracta d’un grup de 1r de Batxillerat de característiques més aviat homogènies (dels nou alumnes, sis tenen una nota de notable).

El treball s’ha plantejat sobre una UD amb la base del llibre de text. S’han format dos grups aleatoris de 4 i 5 membres, cadascun dels quals havia de treballar un dels quatre apartats del tema (en el grup més nombrós, un dels apartats es treballava entre dues persones); un cop repartida la feina entre ells, s’havien de formar quatre grups d’especialistes, que havien de llegir, subratllar i esquematitzar la seva part (aquesta darrera part és preparatòria de la fase final del grup-base, que és elaborar una presentació de tota la unitat). Després, cada especialista havia d’ajudar a subratllar als companys del grup-base la seva part.

Una segona fase del treball és respondre les activitats de la unitat en el grup-base amb l’assessorament de cada especialista. Un cop elaborades les respostes, els he facilitat el solucionari perquè s’autocorregeixin.

La darrera fase és l’elaboració del power-point: cada especialista perfila les diapositives del seu apartat a partir dels esquemes que ha elaborat en la primera fase i després, tot el grup-base unifica els criteris de la presentació.

comentari sessió Antonio Solano

La primera xerrada del curset sobre la motivació ens la va fer Antonio Solano, que ens va mostrar exemples concrets sobre les possibilitats d'aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació a la nostra tasca. La part pràctica de la sessió va consistir en la creació d'un bloc.

Penso que el bloc pot ser el pal de paller en l’immediat futur quan ens atrevim a fer aquesta migració de la classe magistral al món virtual (sense perdre, però, la interacció immediata amb els nostres alumnes). Amb la construcció del bloc podem entreveure totes les seves possibilitats. A més, la cultura 2.0 permet l’accés a multitud d’exemples que ens poden ajudar.

comentari sessió Joan Traver

De la xerrada de Joan em va semblar especilment suggeridora l’anàlisi cultural que ens va fer partint de les idees de Joan Ferré. La dicotomia logosfera/iconosfera explica molt bé les dificultats de connexió amb els alumnes; el nostre paradigma exigeix silenci, racionalitat, símbols i és analític. En canvi, la cultura de la iconosfera és dinàmica, narrativa, funciona amb imatges i impacta sobre les emocions primàries. Penso que el nostre gran repte és fer la síntesi d’aquests dos móns. Sumar i no restar. Educar en el seu sentit més etimològic.

La irrupció de les noves teconologies de la informació i la comunicació posen en crisi (en el sentit que li donen els xinesos) la cultura tradicional del professorat. Cal veure aquesta crisi com l’oportunitat per introduir nous camins (no val fer el mateix amb altres eines) en el món de l’ensenyament. Això lliga amb la primera xerrada d’Antonio Solano, que ens va mostrar exemples concrets d’aquestes noves vies.